«La nostra gent bé, la que invariablement passeja tots els matins d'hivern,
de dotze a dos, per a orejar-se i reconfortarse en els rajos solars, eixos rajos del sol
llevantí, que com a globus de foc brilla enmig d'un cel blau puríssim que per el seu esplendor sembla d'acer brunyit, ha deixat
enguany l'Albereda i s'ha refugiat en els Vivers, paratge més recòndit, més acollidor
i més íntim.»
La Semana Gráfica. 20 de novembre de 1926